El desembre del 2013, sense saber gairebé on em ficava, va començar una nova aventura, sense gaire planificació i llençant-me al buit a veure què passava, simplement gaudint del que feia i amb el suport incondicional de la meva parella.
I el que feia era cuinar, tastar, conèixer, rebuscar, i a més d'aprendre molt, anava recollint les meves receptes preferides o les que m'han transmès la meva mare o l'àvia al llarg dels anys (excel.lents cuineres, per cert). Poc a poc he anat publicant aquest poti poti de receptes en aquest petit blog.
Actualment portem poc mes de dos anyets d'aquesta aventura plena de bons moments i de no tant bons, però si de satisfaccions majoritàriament.
Actualment portem poc mes de dos anyets d'aquesta aventura plena de bons moments i de no tant bons, però si de satisfaccions majoritàriament.
Fa uns mesos però, el David i jo ens vam embarcar en un altre projecte que ha anat madurant poc a poc i que s'està a punt de fer realitat. He de reconèixer que durant aquest temps no he tingut gaires ganes d'estar a la cuina, això no vol dir que hagi estat desconnectada, sinó que he anat seguint els vostres blogs en silenci i compartint algunes receptes que ja tenia publicades, simplement no estava per la feina, tenia altres coses que ocupaven la meva ment.
Ara que aquest projecte ja està prou madur i que d'aquí pocs dies es farà realitat, sé que ens absorbirà per complet, almenys per una bona temporada. Per això prefereixo despedir-me i dir-vos un a reveure, i sobretot donar les gràcies a aquelles persones que m'heu seguit assíduament ja sigui pel facebook o pel blog, i que amb els vostres comentaris, likes i comparticions, m'heu donat molts ànims!!
Aquest "nou projecte" es dirà Mireia, i serà la nostra primera filla que naixerà d'aquí a pocs dies. Serà una nena cuinada a foc lent amb tot l'amor, les rialles, la il.lusió, el respecte, la sorpresa i tants altres ingredients que tant nosaltres els seus pares com els seus avis, tiets i cosins li hem estat transmetent i li seguirem donant a partir d'ara.
Així doncs, moltes gràcies de part nostra i fins aviat!!
Aiii, quina emoció!!!!
ResponEliminaVa, que ja triga a arribar!!,
Petonets
Montserrat
D'aquí a res ja li podrem posar els vostres peücs Montse!!
EliminaPetons
Anna
Enhorabona !!!! Una notícia així fa que estem contentíssims de que aturis el blog i es bo que sàpigues, que com passa sempre, nosaltres seguirem aquí, i estem segurs que tornaràs.
ResponEliminaA gaudir dels moments que ara t'esperen
Ptnts
Glòria
Gràcies Glòria, i vosaltres seguiu gaudint d'aquestes receptes que fan venir salivera. Gràcies per aquest temps!!
EliminaPetons
Anna
UUUuaaauuuu!! Quina bona notícia! Ara entenc el teu silenci bloguer.....
ResponEliminaEl projecte de la vostra vida! Moltíssimes felicitats!
Petonets,
Olga
Ja veus Olga...però sàpigues que seguiré espiant aquests pans que fas tant espectaculars ehhh
EliminaPetonets i gràcies!!
Anna
Moltes felicitats! que vagi tot molt bé!! Ja veureu com en gaudireu d'aquest projecte...tota la vida! a reveure!
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa, fins aviat una abraçada!
EliminaAnna
Enhorabona!!! A disfrutar-ho toca!!!
ResponEliminaClara
Moltes gràcies Clara!
EliminaUna abraçada
Anna
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGràcies Eva!! Enhorabona per vosaltres també! Quina bona notícia! encara que ja m'ho imaginava ;) Espero que et trobis molt bé, seguim en contacte ehhh
EliminaPetonets guapa!
Anna
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaMoltíssimes felicitats Anna!!! T'entemc perfectament perquè em trobo en la mateixa situació, a principis d'any vaig tenir la meva petita i ara la cuina ha quedat apartada!! ;) a disfrutar-ho moltíssim! Una abraçada!!
ResponEliminaAnna
Es curiós com una cosa tant petita et pot canviar tant la vida oi Anna? Espero que estiguis gaudint tant com jo d'aquest període i que vagi tot molt be, felicitats! ;)
EliminaPetons
Anna
Moltes felicitats per aquest projecte de veritat!! Gaudiu de tots els instants!!
ResponEliminaMoltes gràcies Cuina Cinc, això estem fent ;)
EliminaUna abraçada
Anna
Doncs jo m'havia perdut aquesta darrera noticia Anna!!!!! Ja em semblava estrany no veure't comentant per aquí i per allà però no he tingut temps d'aturar-me i investigar fins avui!!!
ResponEliminaBé, ara que la Mireia ja deu omplir totes les teves hores, simplement FELICITATS!! I a poc a poc que no podem estar a tot arreu així que el primer és el primer!! :) La meva filla ja té 3 anys i encara no he recuperat les hores!! Jajajaja
Una abraçada i a gaudir-ho!
Doncs si Dolors...ara ja te gairebé tres mesos i com tu dius...omple les meves hores, les del pare i totes les que pot, ja ho saps prou si la teva té tres anyets... Poc a poc tornarem a la normalitat, però mentrestant gaudim del camí.
EliminaA veure si m'animo a fer algun pa d'aquests que fas...tenen una pinta estupenda!!
Petons!! ;)