dijous, 17 de juliol de 2014

PARLEM D'ENDOLCIDORS.






El dolç és un dels sabors més desitjats i acceptats per totes les cultures ja que és considerat com un dels més plaents.Avui dia hi ha molts estudis i documentacions que recomanen la substitució del sucre blanc refinat per edulcorants naturals ja que el primer només ens aporta calories sense cap contingut nutricional per la seva absència de vitamines i minerals.
També produeix deficiències de vitamines i minerals, disminueix les defenses, produeix alts i baixos del sucre en sang, provocant problemes d’esgotament físic i mental; a més, accentua els problemes d’hiperactivitat infantil i pot arribar a crear adicció..
Per tant, cal buscar alternatives, a poder ser naturals i ecològiques. Aquí us en presentem algunes:



SUCRE MORÈ: Pot ser sucre refinat, o parcialment refinat, granulat al qual s’ha afegit melassa; o pot haver estat tenyit i prou.

SUCRE INTEGRAL DE CANYA: conegut com a rapadura o panela, s’obté del sucre de canya evaporat i conserva les vitamines, minerals i antioxidants. Dels anomenats sucres, és el més saludable.

AGAVE: Planta originària de Mèxic (allà coneguda com maguey).Pot tenir funcions prebiòtiques en l'organisme ja que estimula el creixement de la flora intestinal;
• Es recomana en dietes per a diabètics i dietes d'aprimament per contenir un índex glucèmic baix;
• Es necessita molta menor quantitat per endolcir els aliments ja que té el doble poder edulcorant que el sucre comú;
• És molt útil en aplicacions culinàries ja que realça el sabor dels aliments;
• És ric en minerals com sodi, ferro, calci, potassi i magnesi, necessaris en l'organisme per metabolitzar el sucre.

FRUCTOSA: Monosacàrid que es troba a les fruites de manera natural. En canvi, la que es ven s’obté a partir del sucre blanc mitjançant un procés enzimàtic o químic. Per tant, tot i que té l’avantatge de ser més dolça que el sucre i del fet que els diabètics la toleren més bé, no és pas més saludable. S’ha vist que si se’n consumeix molta, es converteix ràpidament en greix i es diposita al teixit adipós o a la sang, i fa augmentar els triglicèrids. A la llarga també pot fer pujar els nivells d’insulina en sang.

ESTÈVIA: Planta originària del Paraguai i Brasil. És un potent edulcorant natural sense calories, que els indis ja mastegaven pel seu gust dolç. Les fulles d'aquest arbust, menjades crues, cuinades o en infusió, tenen un efecte vasodilatador, està recomanada per les persones que tenen diabetis tipus II, ja que la seva acció medicinal es centra en l'estimulació del pàncrees. L'ús de la planta fresca regula el sucre en sang, redueix la pressió arterial, calma l'ansietat, i és antioxidant.

MEL: Substància produïda per les abelles. La segreguen a partir del nèctar de les flors on han estat. és important escollir mel de qualitat ja que la indústria alimentària en algunes ocasions la sotmet a processos tèrmics adulterant-la amb altres sucres per aconseguir textures més agradables. La mel que amb el temps tendeix a espessir i a quedar sòlida en principi és de bona qualitat.
Els vegans n'eviten el consum per la seva procedència animal.

SACARINA: (també Acesulfam K, aspartam, ciclamat) són alguns dels edulcorants sintètics que han estat objecte de debats científics intensos, sotmesos a pressions comercials i polítiques. Se sospita que són potencialment cancerígens i no se sap si, a la llarga, poden ser tòxics.
Finalment, voldria deixar clara una cosa: els endolcidors no són necessaris per a la salut, són un caprici.per tant, abusar de qualsevol d’ells és sempre dolent. A l’hora de triar, és recomanable que ens basem en el procés d’obtenció, els que s’obtenen de manera natural i sense adulterar, conserven els minerals i les vitamines que ens calen per metabolitzar-los correctament.
Si us interessa el tema i en voleu saber més, us recomano aquestes dues fonts:
http://www.etselquemenges.cat/alternativa/amb-que-endolcim-els-plats-23611
http://www.tastaris.com/30-endolcidors-ecologics?isolang=ca&id_lang=11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada