ALIMENTS

PARLEM D'ENDOLCIDORS

El dolç és un dels sabors més desitjats i acceptats per totes les cultures ja que és considerat com un dels més plaents.Avui dia hi ha molts estudis i documentacions que recomanen la substitució del sucre blanc refinat per edulcorants naturals ja que el primer només ens aporta calories sense cap contingut nutricional per la seva absència de vitamines i minerals.
També produeix deficiències de vitamines i minerals, disminueix les defenses, produeix alts i baixos del sucre en sang, provocant problemes d’esgotament físic i mental; a més, accentua els problemes d’hiperactivitat infantil i pot arribar a crear adicció..
Per tant, cal buscar alternatives, a poder ser naturals i ecològiques. Aquí us en presentem algunes:


SUCRE MORÈ: Pot ser sucre refinat, o parcialment refinat, granulat al qual s’ha afegit melassa; o pot haver estat tenyit i prou.


SUCRE INTEGRAL DE CANYA: conegut com a rapadura o panela, s’obté del sucre de canya evaporat i conserva les vitamines, minerals i antioxidants. Dels anomenats sucres, és el més saludable.


AGAVE: Planta originària de Mèxic (allà coneguda com maguey).Pot tenir funcions prebiòtiques en l'organisme ja que estimula el creixement de la flora intestinal;
• Es recomana en dietes per a diabètics i dietes d'aprimament per contenir un índex glucèmic baix;
• Es necessita molta menor quantitat per endolcir els aliments ja que té el doble poder edulcorant que el sucre comú;
• És molt útil en aplicacions culinàries ja que realça el sabor dels aliments;
• És ric en minerals com sodi, ferro, calci, potassi i magnesi, necessaris en l'organisme per metabolitzar el sucre.


FRUCTOSA: Monosacàrid que es troba a les fruites de manera natural. En canvi, la que es ven s’obté a partir del sucre blanc mitjançant un procés enzimàtic o químic. Per tant, tot i que té l’avantatge de ser més dolça que el sucre i del fet que els diabètics la toleren més bé, no és pas més saludable. S’ha vist que si se’n consumeix molta, es converteix ràpidament en greix i es diposita al teixit adipós o a la sang, i fa augmentar els triglicèrids. A la llarga també pot fer pujar els nivells d’insulina en sang.


ESTÈVIA: Planta originària del Paraguai i Brasil. És un potent edulcorant natural sense calories, que els indis ja mastegaven pel seu gust dolç. Les fulles d'aquest arbust, menjades crues, cuinades o en infusió, tenen un efecte vasodilatador, està recomanada per les persones que tenen diabetis tipus II, ja que la seva acció medicinal es centra en l'estimulació del pàncrees. L'ús de la planta fresca regula el sucre en sang, redueix la pressió arterial, calma l'ansietat, i és antioxidant.


MEL: Substància produïda per les abelles. La segreguen a partir del nèctar de les flors on han estat. és important escollir mel de qualitat ja que la indústria alimentària en algunes ocasions la sotmet a processos tèrmics adulterant-la amb altres sucres per aconseguir textures més agradables. La mel que amb el temps tendeix a espessir i a quedar sòlida en principi és de bona qualitat.
Els vegans n'eviten el consum per la seva procedència animal


SACARINA: (també Acesulfam K, aspartam, ciclamat) són alguns dels edulcorants sintètics que han estat objecte de debats científics intensos, sotmesos a pressions comercials i polítiques. Se sospita que són potencialment cancerígens i no se sap si, a la llarga, poden ser tòxics.
Finalment, voldria deixar clara una cosa: els endolcidors no són necessaris per a la salut, són un caprici.per tant, abusar de qualsevol d’ells és sempre dolent. A l’hora de triar, és recomanable que ens basem en el procés d’obtenció, els que s’obtenen de manera natural i sense adulterar, conserven els minerals i les vitamines que ens calen per metabolitzar-los correctament.
Si us interessa el tema i en voleu saber més, us recomano aquestes dues fonts:
http://www.etselquemenges.cat/alternativa/amb-que-endolcim-els-plats-23611
http://www.tastaris.com/30-endolcidors-ecologics?isolang=ca&id_lang=11

FOIE GRAS

El foie gras (fetge gras) és simplement el fetge d'oques o d'ànecs sense cap tipus de tractament. A partir d'ell, es deriven altres productes com el micuit (foie cuit amb sal i pebre a 80ª), i el paté (pastís de carn fet amb foie, vísceres, llengua, etc...ideal per untar el pa).
Com que és un aliment considerat exquisit s'ha muntat tota una indústria al seu voltant i per aquest motiu els animals són sobreexplotats en granges principalment de França, però també en podem trobar a Catalunya i Espanya entre altres llocs.
Per tal d'augmentar-ne la producció i per a que els fetges siguin més grans, els animals són tancats en gàbies per a que no es puguin moure, d'aquesta manera no gasten energies. Són hiper alimentats a base de preparats especials de cereals varis cops al dia a través t'un tub de 30 centímetres que va directe al seu estòmac i descarrega una quantitat desmesurada de l'esmentada pasta. D'aquesta manera el fetge s'hipertrofia i creix molt més del compte, l'animal enmalalteix i és sacrificat sense miraments.
Personalment a casa meva no es consumeixen cap d'aquests productes, un cop em vaig assabentar de tot això i del sofriment que hi ha al darrera, mai més he volgut col.laborar amb aquesta indústria.
Les paraules no són suficients perquè siguem conscients d'aquest tipus d'explotació, per això us voldriem deixar un parell de links:

Un vídeo de divulgació tret d'un telediari: http://vimeo.com/46929893
Un vídeo d' Igualdad Animal, una associació de defensa dels animals on a través de càmeres ocultes es pot veure en quines condicions estan: http://www.granjasdefoiegras.org/

MANTEGA O MARGARINA?

La mantega i la margarina són els dos greixos més utilitzats en tot el món. Fa anys, es va posar de moda substituir la mantega per la margarina com a alternativa saludable per a cuidar el colesterol. Avui m'agradaria parlar-vos de les diferències entre una i altra, de manera que pogueu decidir quina utilitzar per vosaltres mateixos.

MANTEGA:
Procedeix del greix de la llet passada per un procés de pasteurització, centrifugació i sedimentació. Conté proteïnes i minerals per ella mateixa. Aliment alt en caloríes (750 cada 100 grs). Conté greixos saturats que provoquen colesterol, hipertensió, obesitat...

MARGARINA:
Procedeix d'olis vegetals ( moresc, girasol, soja...) sotmesos a un procediment industrial d'enduriment anomenat hidrogenació. No conté vitamines ni minerals si no els hi són afegits. Aliment molt alt en caloríes (900 cada 100 grs). Conté greixos vegetals insaturats no tant perjudicials com els de la mantega.
Hidrogenació: consisteix a injectar hidrògen als olis vegetals per a que es solidifiquin, convertint-los en greixos “trans”, que tenen el mateix efecte dels greixos animals, provocant efectes nocius pel metabolisme.

Desafortunadament, la legislació encara no obliga a posar a les etiquetes res del procés químic al que s'ha sotmès la margarina ni sobre com és de perjudicial per a la salut. Mentrestant, i dins les margarines, podem escollir entre dues alternatives més “saludables”:
les no hidrogenades (es fabriquen amb olis sòlids en estat natural, per tant no han de sofrir el procés químic per endurir-les).
les que contenen fitoesterols (s'hi afegeixen substàncies que redueixen el nivell de colesterol a la sang).

I com a opinió personal, no importa tant si es consumeix mantega o margarina sinó la quantitat que s'ingereixi, ja que cal evitar-ne l'excés. I si el que voleu és mantenir uns nivells de colesterol saludables o una figura esbelta, no queda més remei que excluir ambdues de la vostra alimentació. Això si, si us decidiu per la mantega, que sigui ecològica, provinent de vaques sanes i que hagin tingut una vida feliç :)

ELS LLEVATS

Bàsicament, existeixen dos tipus de llevats: el fresc i el químic.


LLEVAT FRESC:
També anomenat de forner.es tracta d'un organisme viu, concretament un fong unicel.lular (el més utilitzat és del gènere Saccharomyces cerevisiae), que fermenta els sucres i els transforma en diòxid de carboni i etanol (o el què és el mateix: es menja el sucre i es tira pets). A més a més, la fermentació confereix un sabor i una olor molt característics a la massa.
Aquest llevat treballa bé entre 20 i 40º; a menys temperatura s'atura (però es manté viu), i a partir dels 45º es mor. O sigui, que li hem de deixar temps a la massa perquè el llevat fagi la fermentació a temperatura ambient (a l'hivern trigarà perquè fa més fred, i a l'estiu treballarà millor i més ràpid). Si pel contrari posem la recepta directament al forn, el llevat es morirà i no ens serviràn de res.
S'utilitza per fer pa, masses de pizzes, algunes receptes de croissants, brioixos, la coca de Sant Joan, etc.



LLEVAT QUÍMIC:
No és més que bicarbonat sòdic i altres components que, gràcies a la calor del forn, fan que les bombolles que s'han creat al batre molt bé els ingredients, s'expandeixin i donin esponjositat i suavitat a la massa.
Abans s'utilitzava el bicarbonat que es pot trobar a les drogueries, però tot sol dóna un gust tirant a amarg a la massa (ho he comprovat ja que no entenia perquè m'havia de gastar els diners amb els sobrets i vaig fer alguns pastissos només amb bicarbonat, i el resultat NO és el mateix, sense cap dubte!).
A moltes receptes americanes hi posen tant bicarbonat (baking soda) com llevat químic (baking powder), però mai bicarbonat tot sol. Per més informació cliqueu aquí.
Aquest llevat s'utilitza per fer pa de pessic, coca de iogurt, pastissos, magdalenes, algunes galetes.

Molt interessant aquesta informació treta de lagemmotaalacuina.blogspot.com.es

ELS OUS

Quan anem a comprar al supermercat normalment no ens fixem en la qualitat dels ous. I quan dic qualitat no em refereixo als tamanys, sinó en la manera com han estat criades les gallines. Si ens fixem bé, damunt de cada ou hi ha un codi imprès de color vermell que ens diu la provinència dels ous i els tipus de gallines. Fixant-nos doncs en la primera xifra d'aquest codi, podem dir que hi han quatre categories d'ous:

3: Ou post per una gallina criada en una gàbia especialment dissenyada per a que la recollida d'ous sigui fàcil. L'animal no té cap llibertat de moviments i viu en condicions artificials, fet que provoca diverses enfermetats i sofriment a l'animal. A més, són tractades amb hormones per accelerar tot el procés. És el mètode més massificat.
2: Ou post per una gallina criada en gàbies més grans on l'animal té certa llibertat de moviments, tot i així parlem de massificació. No estan a l'aire lliure i estan criades amb llum artificial les 24 hores per a una màxima producció d'ous.
1: Ou post per una gallina de camp que està en llibertat i en un espai obert.
0: Ou post per una gallina criada en una granja ecològica. És a dir, criada en llibertat i alimentada amb pinsos procedents d'agricultura ecològica.

Aqui us deixo una adreça per si voleu saber quin es el procés que segueixen els ous, els pollets i les gallines adultes. És llarg però dóna que pensar:
http://peccataminuta.wordpress.com/2007/01/18/los-huevos-que-nos-comemos/

I recordeu...

LA FARINA DE GARROFA

La garrofa ja era utilitzada en època de l’antic Egipte com a endolcidor, i a Catalunya la van portar els romans. És una beina de color marró fosc que conté una polpa de sabor dolç que embolcalla les llavors. Aquestes beines es torren i es trituren per obtenir la farina de garrofa.
Té moltes propietats com ara minerals, fibra (afavoreix el creixement de la flora intestinal), vitamina A (bona per a la vista), algunes del grup B (bones per al sistema nerviós), així com la D (responsable de la fixació del calci als ossos), també conté taní (antioxidant)
Es tracta d’un aliment lliure de gluten i, per tant, també és apte per a celíacs.
Però la gran diferència entre la farina de garrofa i el cacau és que no és addictiva.
A diferència del cacau, la garrofa no conté teobromina. Aquesta substància ens pot crear dependència, ja que és similar a la cafeïna que accelera l’activitat dels ronyons, els muscles i el cor i ens provoca una sensació d’energia falsa.
Per tant, la farina de garrofa és una alternativa molt saludable per ajudar a “desenganxar-nos”de la xocolata, i ens proporciona energia saludable sense efectes addictius ni sobreestimulants que a la llarga poden conduir-nos a l’esgotament dels òrgans i a la dependència psicològica.

i si en voleu saber mes: http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-garrofa